articles d'opinió


COM SEMPRE FINS MAI


Sempre ho farem igual. Sempre intentarem que participe tot el món, sempre tots. Sempre amb els que volen construir, amb els que volen estar. Sempre preparant-ho tot per als que no sabem bé per què estan. Fins que un mal dia, eixos de sempre, els que no sabem bé per què estan, ja no vulguen estar i ja serà tard. No tindrem temps a fer res i els de sempre que si volien estar tampoc estaran.


La pilota té eixa maledicció, eixa forma de ser, eixa cavallerositat relativa i convenient. I el que vos conte hui ens ha passat a tots, i per desgràcia als dos costats. L'exemple el podem trobar a gran quantitat de clubs, de nord a sud, a tot el territori on es practica el nostre esport.

Estem jugant una lliga de frontó. Som quatre equips, sis jornades de les quals n'hem jugat dos. Les causes no són importants, no és un atac a cap club, de veres. I avis a navegants, tampoc a federació. És prou comú que quan jugues alguna lliga, per estadística, un parell de partides no jugaràs. I això, si són lligues grans. Si són grups locals passes d'un calendari de sis o huit partides a jugar dos o tres amb sort.

Greu i molt greu. I jo vos diré per què. Tot comença pel primer entrenament d'un potencial jugador que no coneix l'esport, ni com funciona.

Aplega a entrenar amb uns amics, el dia que han quedat per a jugar. Entrenen un parell de cada club. Si tenen regularitat, sort per a ell, si no, amb jugar unes quantes voltes al llarg de molts mesos, s'apunta a la primera lliga. Pas següent. Presentació de la lliga i primeres partides. Tot bé, va de bo. Al parell de partides, no juguen eixe cap de setmana, no són prou o els rivals no poden perquè estan lesionats, tots. Tenen dinar d'amics, cap de setmana a la platja o coses per a fer. Següent partida, igual. I així unes quantes voltes en la lliga.

Aquest potencial jugador, que no sabia com funciona l'esport, quan acaba la lliga entén: que pot anar quan puga o vulga i que si vol fer esport, buscarà un altre amb alguna poca més de serietat i tractara de compaginar. I així, en la següent lliga, un nou jugador agafara la mateixa dinàmica.

Si construïm lligues fàcils per a què tots puguem jugar, perquè quan més millor, per a què eixos que no sabem bé per què estan puguen compaginar la seua estreta agenda amb la pilota, mai deixarem de ser una cosa folklòrica. Un esport que molts encara veuran com un joc. Cal avançar molt. I serà difícil la transformació. Cal canviar coses per a ser atractius. Tindre una imatge corporativa més seria. Deixar, per molt de mal que faça, certes coses que queden al folklore.

No podem construir la base a partir dels que no canviaran una festa per una partida en la qual "ja no ens juguem res". Ho sent. Jo preferisc un equip menys. Lligues més xicotetes per a més endavant poder ser més i de més qualitat. Poder portar a algú a jugar de nou i que entenga que és un esport. No un grup d'amics que queden a jugar el cap de setmana. Poder ajudar als de sempre, que encara treballen. Ajudar a eixos de sempre i que un mal dia no vulguen tancar persiana i marxar a casa. Deixar de fer el de sempre, d'una punyetera volta, per a avançar, transformar i de veres, consolidar l'esport i deixar el joc folklòric per a partides puntuals.

Ens han repetit molts mantres, i alguns que no ens ajuden per a res. Cal inversió, però si nosaltres no invertim ni el temps per tindre lligues a les quals anar a jugar tots els caps de setmana amb un equip titular (i no tindre deu persones a un equip i cada cap que vaja qui puga), per què collons invertirà un altre el seu capital?

Que no. Que no tindre un marxador realment neutral a les partides no deu estar renyit amb la cavallerositat de la pilota. Que si no el tenim és perquè no tenim capacitat financera, no perquè som cavallers i no el necessitem. Que no. Que no podem tindre assemblees i reunions per a parlar durant deu anys els mateixos problemes i no trobar solució. Que l'únic que no té solució en la vida és la mort. Que no. Que no és millor tindre grups xicotets i centralitzats per a que més pobles puguen participar i evitar desplaçaments llargs. Tal volta serà millor fer grups de menys equips, però que siguen equips que volen estar. Deixar fora als que no ho tenen clar. Farà mal. Deixar fora a algú que vol jugar a pilota sempre fa mal. Però tal volta, és hora de posar condicions per a estar. Per a voler estar. Sempre és millor poca companyia que mal acompanyat. Que sí. Que ara toca transformar tot i fer fora als que no volen estar del tot.

Que no. Que no ens contem més mantres per autoflagel·lar-nos quan hi ha molts esports més amb els mateixos problemes que nosaltres i pitjors. Que això és d'esports xicotets i de tradicions folklòriques que barallen contra una societat que oblida qui és. Però nosaltres som esport, sense oblidar d'on venim mai, per descomptat, però esport. Saber qui som, representar-ho i tindre serietat són coses que es poden fer juntes. Mai més joc. Sempre esport. Sempre pilota valenciana.


JOSÉ MIGUEL SANTACREU CORTÉS

CPV SANT VICENT



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar al nostre bloc.

Dames i cavallers; Va de Bo