Va ser el 10 de maig de 2009 a la
trobada en valencià quan a Mutxamel, al carrer de Ramón y Cajal, davant de la
porta del parc municipal el Canyar estava jugant-se una partida de pilota, a la
modalitat de raspall. La partida estava sent observada per tres joves (Joaquin,
Santacreu i David) els quals encara no sabien molt bé que era la pilota, però
van observar que era un esport majestuós i elegant.
Aquell
dia els tres xics van comentar la idea d'utilitzar el trinquet que l'institut
IES Sant Vicent posava a la disposició dels alumnes per a jugar a pilota. Uns
dies mes tard el trinquet es va obrir i es va fer la primera partida de moltes
que es farien.
Esta
partida va enfrontar a Joaquin i David contra Santacreu a la modalitat de
raspall; al final de la partida l'equip de Joaquin i David van vèncer per 3
jocs a 2. Després d'allò, la pilota prompte començaria a rodar per aquell
trinquet dia rere dia. Al passar poc temps dos nous companys s'uniren al joc
(Jorge i Carlos) i començaren a jugar en tots els patis a raspall.
Al
passar uns mesos mes gent s'intereçà per la pilota i començà el I Lliga de
raspall per parelles. En este moment la quantitat de gent era tan gran que
ens vam vorer obligats a fer una segona divisió i la pilota havia pegat tan
fort que fins i tot gent que no sabia el que era la pilota, venia simplement a vorer les apreciades partides del moment. La pilota Valenciana va donar un gran
canvi a l' institut però prompte van començar els problemes... A mitjan
temporada, la manca de materials, la pressió dels jugador per voler competir i
jugar més partides cada dia van començar a desfer la lliga i al poc temps unes
destroces produïdes dins del trinquet per els espectadors, van fer que
perguerem el suport dels professors per a continuar endavant i prompte la porta
del trinquet que tanta esperança havia donat i que tanta lluita ens havia donat
per a poder obrir-la cada dia per a jugar, seria tancada i la pilota va quedar
suspesa, pareixia que el joc de la pilota a l' institut havia arribat a la fi.
Al cap de uns quants mesos, els cinc joves, tornaren a la carrega i tornaren a lluitar per la pilota. Al principi es van negar obrir el trinquet de nou però l'incansable esperit dels joves i les seues ànsies per tornar a les instal·lacions de joc van fer força i al fi un bon dia la pilota va tornar a rodar per aquell trinquet que cada vesprada de pati esperava per a que la gent disfrutara del joc de la pilota. Van passar mesos i mesos i per fi, a principis de gener de l'any 2011 es comença un nou torneig, el I campionat per trios de raspall. Els participants van ser 4 equips que jugaren amb tota ànsia per guanyar però finalment els cinc joves arribaren a la final cada u amb el seu equip. Per una part estaven Joaquin, Jorge i Carlos i per l'altra Santacreu, David i Santi, un nou jugador però que finalment ho va deixar. La final no soles seria una partida com la que es celebrava cada dia en el pati, esta seria una partida que sense saber-ho, tots estàvem esperant... el dia en que ens enfrontaríem.
La
final va ser jugada a 10 jocs, no obstant la situació abans de començar ens
donarem la ma per a desitjar-nos bona sort i desprès del crit "Va de
Bo", les amistats es van trencar durant la partida, ja que no hi ha amics
al camp de guerra i els dos equips començarem a fer una de les coses que
millor sabíem fer, jugar a pilota. La partida va acabar amb la victòria de
Santacreu, David i Santi per 10 jocs a nou i mentre que sortirem del trinquet
el únic que podíem dir era... Wow... Que Partida!!Hui a l'actualitat els cinc joves es preparen per a noves competicions organitzades per nosaltres mateixa, ens tornarem a vorer la cara en diferents partides però sempre amb l'esportivitat i la bona actuació que esta vinculada al joc de pilota. Els cinc joves ja no soles juguen a raspall, sinó que noves portes s'han obert i ara juguen a noves modalitats com l'escala i corda, el frontó, llonges i palma.
Finalment
el dia 27 de gener de 2012 naix l'equip Pilota Sant Vicent, encara que no
entrarà en competicions oficials, sinó que simplement jugarà a pilota contra
tots els equips que vullguen passar una bona estona, però qui sap, sempre hi ha
lloc per als somnis perquè com diem mosatros... el mon es d'aquells que tenen
el valor de somiar... CAVALLERS; VA DE BÓ!
